JAUME I EL CONQUERIDOR --RESCATAT:  DOS  CRANIS AL SEU TAÜT--  

 

  El regnat d'en Jaume I, un dels més llargs de la Història (1213-1276), va ser un periode fonamental per a la vertebració i consolidació de la futura Corona d'Aragó pel mar Mediterrani .

El seu do natural com escriptor, el seu extraordinari valor a les campanyes militars (reconquesta de Mallorca, València, Múrcia...), el coratge mostrat a  les seves empreses repobladores (augment demogràfic i desenvolupament econòmic), la seva capacitat organitzativa, més els seus grans èxits de caràcter institucional,  justifiquen plenament la seva reconeguda fama de conqueridor i gran legislador l. Els regnes de Mallorca i de València s'incorporaren a la Corona catalano-aragonesa como Estats independents i sobirans, amb legislació i Corts pròpies. Assessorat per Raymond de Penyafort, ell fou qui dugué a terme el traçat de les fronteres entre els reialmes d'Aragó, València i Catalunya.

Retrat d'en  JAUME I, per Gonçal Peris i Jaume Mateu ( 1427)

 

 

 

Únic fill del rei Pere el Catòlic, mort a la batalla de Muret (1213) i de Maria de Montpellier Comnena, el rei Jaume, igual que el seu avi Alfons II el Cast, tingué una vida amatòria molt intensa. Es maridà tres vegades i va tenir 12 fills legítims dels seus respectius matrimonis canònics,  més tots els il·legítims que tants disgustos i sofriment havien de causar-li com a pare anys més tard, tal com queda reflectit en els seus diferents testaments. 

El primer, atorgat al palau Episcopal de Tarragona  (1232), i  després ratificat a Barcelona, ja recull la voluntat del monarca de prendre sepultura a l'abadia de Poblet, anul·lant així la petició feta a la ciutat de Lleida, entre els anys 1224 i 1226, quan, tement seriosament per la seva vida per la sublevació de la noblesa, liderada pel seu oncle Ferran, demanà  ser enterrat al priorat femení de Sigena (regne d'Aragó), fundat per la seva àvia Sança , on es trobaven inhumades  les restes del seu pare.

 

 

      

 

 

Vint-i-sis anys més tard (1257), el monarca es refermava amb la seva determinació de prendre sepultura a Poblet i atorgava  a l'abat Arnald  facultats perquè el seu cos fos traslladat a l'Abadia després del seu traspàs. Decisió que fou ratificada en tots els seus posteriors testaments: el de 1262 per la mort del seu primogènit, el de 1272 que va subscriure a Montpellier, el de 1275 que signà a Lleida i el de 1276 que ratificà a Algeciras. Els darrers anys de la seva vida els passà al costat de la infanta Berenguela Alfonso, neboda del rei de Castella Fernando III el Santo, dedicat a concloure les memòries del seu regnat, recollides a les seves CRÒNIQUES o LLIBRE  DELS FEYTS, que l'abat Copons feria  traduir al català pels escrivents de l'abadia. L'obra restà acabada a l'any 1343.

 

Jaume I va morir al regne de València després d' haver pres els hàbits del Cister. El monarca, que tenia 68 anys, llegà al monestir, fundat pel seu avi, cinc mil morabatins; el seu cinturó d'or, estimat en 30 mil sous jaquesos, la seva coberteria d'argent, amb un pes equivalent a uns 800 marcs de plata; pedres i anellls valorats en 50.000 sous jaquesos, la seva capella personal sencera, que incloïa una rica creu camafeu, un retaule de la Verge i un altre que li havia regalat el seu sogre el rei de Castella, sis calzes d'argent sobredaurada i molts d'altres ornaments, sense esmentar els nombrosos castells i villes,   donats també per a obtenir el sufragi de la seva ànima.