|
Fruit de l'amistançament amb na Brianda de Vaca, el
primer fill varó del Príncep arribà al món a finals de l'any
1455 o principis del 56, en un dels moments més crucials
de la guerra civil navarresa entre pare i fill. L'infant
nasqué molt possiblement a casa del prior de Larraga,
una localitat situada dins la batllia de Viana, a mig
camí entre Artajona i Tafalla, on consta que ella sojornà en
aquell endemig tant atroç de la guerra. Les relacions
del Príncep amb Brianda, una dama navarresa molt
temperamental, foren tant ardoroses com tempestuoses,
plenes de traïduries, ruptures i reconciliacions,
interrompudes pel forçat exili de Príncep pel
Mediterrani després de la desfeta de les seves tropes a
prop d'Estella (1456).
La primavera de 1461, quan tenia 6 anys, l'infant Felip
arribà a Barcelona acompanyat de sa mare per conèixer al
seu progenitor, acabat d'alliberar pels catalans del seu
ominós captiveri. La detenció del Príncep de Viana a la
ciutat de Lleida, on es venien celebrant Corts, fou tant
il·legal com la protagonitzada 17 anys abans pel mateix
monarca, llavors rei consort de Navarra, contra el seu
cosí germà i tres vegades cunyat, el legítim rei
Juan II de Castella, empresonat a la fortalesa de
El Portillo, arrel del Cop d'Estat de Rámaga
(1443) i alliberat per la noblesa castellana partidària
de la legitimitat (1444).
Orfe de pare a l'edat de 6 anys (1461), el fill gran del
Príncep de Viana fou destinat a la vida militar. S'educà
a la Cort aragonesa del seu avi patern Joan II el
Sense Fe, junt amb el seus dos germans de pare,
tots tres legitimats pel Príncep abans de morir, i amb
el seu oncle, el futur Ferran II el Catòlic,
que només tenia quatre anys més que ell, i amb qui sempre estigué molt
unit. En complir la majoria d'edat, Felip, comte
de Beaufort, fou anomenat bisbe electe de la ciutat de
Palerm (Sicília), dignitat a la que renuncià per ocupar
el càrrec de Gran Mestre de l'Orde militar de Montesa.
Ferran II el Catòlic, artífex de la submissió de
les poderoses Ordes militars castellanes de Santiago,
Alcàntara i Calatrava, als interessos de la Corona de
Castella, també va fer el mateix amb l'Orde militar de
Montesa a fi de convertir-la en una eina militar de la
Corona d'Aragó al seu servei. A la mort del Gran Mestre
Lluís Despuig (1480), que havia participat en la
conquesta de Nàpols amb el seu oncle Alfons el
Magnànim, els electors de l'Orde escolliren a Felip
Vivas de Canamàs com a successor (1480-82). Tanmateix,
la nominació fou revocada pel propi Ferran que imposà al
su nebot com a titular de l'Orde, càrrec que exercí
entre1482 i 1488.
Felip de Navarra i d'Aragó, un militar de soca-rel,
esdevingué en la mà dreta del seu oncle per reconquerir
el regne Nassarita de Granada. Durant sis anys, l'infant
intervingué en totes les campanyes militars del Sud-Est
peninsular fins arribar victoriós a Baza, on un tret
d'un arcabús enemic acabaria amb la seva vida als 32
anys. Amb el suport dels cavallers de l'Orde, el fill
gran del Príncep de Viana setjà i rendí gran nombre de
places sarraïnes com Vera i Muxacar, a prop del municipi
de Cartagena. No tingué descendència.
|
