Filla del rei de Portugal, Alfons IV, anomenat el Bravo, i de Beatriu de Castella, la infanta Elionor de Portugal i de Castella, nasqué a l'any 1328, en un lloc no determinat. En complir els 19 anys, viatjà per mar fins a Barcelona per maridar-se amb Pere el Cerimoniós, que havia enviudat de la seva primera esposa Maria de Navarra (1347), deixant-li dues filletes de curta edat: Constança i Joana, respectivament .

D'aquesta unió, que només durà un any,  no va haver descendència. Els monarques van passar la major part d'aquest temps, segrestats per la noblesa valenciana i aragonesa que lideraven La  Unió. Si els monarques van poder fugir del seu captiveri valencià, fou gràcies a la força amb què la pesta irrompí en aquell regne. A partir de l'estiu del 1348, les pestilències s'estengueren sistemàticament i de manera imparable per tots els Estats de la Corona. Refugiats al regne d'Aragó, el rei convocà Corts pel mes de setembre, però es van haver de suspendre per la mateixa raó. La pesta atacà amb tanta força aquell reialme i la seva capital, que a Saragossa morien 300 persones cada dia per contagi.

 Quan els monarques abandonaren Saragossa per traslladar-se a Terol, que acabava de ser elevada a la categoria de ciutat pel Cerimoniós, premiant així la lleialtat dels seus moradors envers la Corona durant el conflicte unioniste, la reina Elionor ja estava contagiada. En arribar a Terol, on el monarca pensaba reanudar les Corts, dos membres del seu sèquit, en Pardo de la Casta i el seu fill Rodrigo Díez, moriren contagiats. Els monarques decidiren romandre a Eixèrica, on l'enfermetat de la reina s'agreujà ràpidament, morint als pocs dies. La Crónica diu al respecte. “E com fon feta la sua sepultura, tantost aprés que en fom dinats, cavalcam e anam a Segorb, hon lo mal de la mortandat era ja passat molt temps havia”