El mes de gener de l'any 1150, després d'haver conquerit als sarraïns les places de Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149), el valerós comte de Barcelona i marquès de Provença, Ramon-Berenguer IV, dit el Sant, aturà el seu  formidable avenç reconqueridor cap al Sud per a emmaridar-se a la ciutat de Lleida amb la seva promesa, la princesa Peronella d'Aragó, única filla del rei aragonès Ramir II el Monjo, que ja l'havia nomenat Lloctinent del regne i hereu seu 13 anys abans, en ajustar-se el casament (Pactes de Barbastre, agost de 1137 ); fins i tot, si la princesa moria abans de les noces, doncs només tenia dos anys quan el seu pare concertà el seu matrimoni amb el Comte català..

Després de renovar el seu jurament de governar els dos regnes per separat, el monarca aragonès intitulà al seu gendre Príncep d'Aragó, deixant a les seves mans el govern del regne per a  retirar-se a viure a un monestir (+1157). Abans de prosseguir la seva campanya militar per a  reconquerir totes les terres del Baix Aragó fins al castell de  Miravet, el comte Ramon-Berenguer féu una donació de terres --encara per conquerir i anexar--, al monestir cistercenc de Fontfreda (Narbona), amb la fi de què els monjos blancs d'aquella respetada Orde l'assistissin en aquell fabulós Projecte de repoblar i evangelitzar tot aquell territori una vegada reconquerit als infidels, bé per les armes o bé per la rendició, i que fixarien les fronteres naturals dels dos regnes cristians fins la mateixa riba del riu Ebre